Quan ja no ets tu mateixa
Segons informacions del Consejo General del Poder Judicial, a l’Estat espanyol hi ha, avui en dia, uns 400.000 maltractadors.
Fa dos dies, la meva veïna va ser covardament apallissada per la seva parella, que tenia una ordre d’allunyament i una ordre de recerca i captura. Vaig trucar al 112 i l’agressor va ser detingut ‘ipso facto’.
A l’endemà li vaig donar una carta a la meva veïna que voldria compartir amb totes les dones en situació de violència, així com amb els seus familiars i amics:
“Hola, Sóc la teva veïna de bloc i vull que sàpigues que no estàs sola. T’escric perquè t’he de dir una cosa important, molt important per tu.
Malauradament, jo vaig ser una dona maltractada durant molts anys. Era incapaç de deixar el meu marit, de denunciar-lo. Em feia pena quan la policia el detingués, tenia por, sentia impotència, pensava que ningú no em creuria i que jo sola mai no podria sortir de la violència.
Cada vegada passava el mateix. Després d’un atac, em demanava perdó, em jurava que mai més tornaria a fer una cosa com aquella, em deia que m’estimava molt i que no tenia ningú més al món a part de mi. I jo me’l creia. Però la veritat és que els atacs eren cada vegada més violents, fins que un dia gairebé em mata a mi a les meves dues filles. Cap dona mereix això. Tu no ets culpable de res. Ell ha aconseguit controlar-te i dominar-te, però te’n pots sortir. T’ho asseguro. La vida no es violència i això que hi ha a la teva vida no es amor. És pur control i domini que exerceix un covard sobre la teva persona.
Vull que sàpigues que hi ha recursos per a tu. Si jo, com moltes altres dones, he aconseguit deixar enrere el maltractament, tu també pots fer-ho. En aquests moments en els que tu sola no ets capaç de denunciar, d’adonar-te de la violència psicòlogica i física que pateixes, de que ja no ets tu mateixa, necessites ajuda psicològica específica. Pots trucar al Línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència o al 061: Telèfon d’atenció a les víctimes de maltractament (la trucada es gratuita i no deixa rastre a la factura telefònica). Mai et jutjaran a tu ja que el que agredeix és l’únic responsable, ni qüestionaran les teves decisions. Només vull que sàpigues que hi ha recursos i penso que t’adonaràs que sé perfectament de què et parlo.
No dubtis i truca. Demana ajuda. I pel que més vulguis, per tu mateixa, quan ho intenti, no deixis que s’acosti a tu. És la teva vida el que està arruinant aquest individuu i la teva vida és el mes preuat que tens”.
Una forta abraçada,
Fa dos dies, la meva veïna va ser covardament apallissada per la seva parella, que tenia una ordre d’allunyament i una ordre de recerca i captura. Vaig trucar al 112 i l’agressor va ser detingut ‘ipso facto’.
A l’endemà li vaig donar una carta a la meva veïna que voldria compartir amb totes les dones en situació de violència, així com amb els seus familiars i amics:
“Hola, Sóc la teva veïna de bloc i vull que sàpigues que no estàs sola. T’escric perquè t’he de dir una cosa important, molt important per tu.
Malauradament, jo vaig ser una dona maltractada durant molts anys. Era incapaç de deixar el meu marit, de denunciar-lo. Em feia pena quan la policia el detingués, tenia por, sentia impotència, pensava que ningú no em creuria i que jo sola mai no podria sortir de la violència.
Cada vegada passava el mateix. Després d’un atac, em demanava perdó, em jurava que mai més tornaria a fer una cosa com aquella, em deia que m’estimava molt i que no tenia ningú més al món a part de mi. I jo me’l creia. Però la veritat és que els atacs eren cada vegada més violents, fins que un dia gairebé em mata a mi a les meves dues filles. Cap dona mereix això. Tu no ets culpable de res. Ell ha aconseguit controlar-te i dominar-te, però te’n pots sortir. T’ho asseguro. La vida no es violència i això que hi ha a la teva vida no es amor. És pur control i domini que exerceix un covard sobre la teva persona.
Vull que sàpigues que hi ha recursos per a tu. Si jo, com moltes altres dones, he aconseguit deixar enrere el maltractament, tu també pots fer-ho. En aquests moments en els que tu sola no ets capaç de denunciar, d’adonar-te de la violència psicòlogica i física que pateixes, de que ja no ets tu mateixa, necessites ajuda psicològica específica. Pots trucar al Línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència o al 061: Telèfon d’atenció a les víctimes de maltractament (la trucada es gratuita i no deixa rastre a la factura telefònica). Mai et jutjaran a tu ja que el que agredeix és l’únic responsable, ni qüestionaran les teves decisions. Només vull que sàpigues que hi ha recursos i penso que t’adonaràs que sé perfectament de què et parlo.
No dubtis i truca. Demana ajuda. I pel que més vulguis, per tu mateixa, quan ho intenti, no deixis que s’acosti a tu. És la teva vida el que està arruinant aquest individuu i la teva vida és el mes preuat que tens”.
Una forta abraçada,
3 comentaris:
He cercat informació, i he trobat el teu blog...
Tinc una amiga que ha estat amenaçada per el seu company, amb denuncia si abandona la llar. Ha estat treballant per un projecte conjunt, durant dos anys sense rebre un sou, sols penssant en el projecte un petit bar-restaurant.
El projecte ha tingut molt problemes externs en el funcionament y ella vol recuperar la seva vida lluny...
En aquest moment jo que soc a 1000km de distància estic intentant que l'ajudin, però crec, que poder és més simple si una persona del àmbit policial l'acumpanya a recullir les seves pertenènces i a agafar el tren...
Poder pots donar-me algún consell, que faré arribar...
T'he contesta directament al teu correu. No està sola, hi ha recursos.
Si tothom fes com tú, les coses aniríen certament millor.
Una abraçada,
Isabel
Publica un comentari a l'entrada